Un matí d’hivern de 1829, a Palma, la jove Antònia Suau contempla l’execució pública de Joan Durí, el bandoler mític que atemoria tota la zona sud de Mallorca. Ella i en Durí havien desafiat junts la misèria d’una regió inhòspita i salvatge. Ferida per la mort del seu estimat i per la traïció d’un company, Antònia —coneguda com «la Malcontenta»— es proposa una revenja que és també l’afirmació de la seva llibertat en una societat d’homes. La Malcontenta és la història d’un gran amor, capaç d’enfrontar-se a tots els inferns.

Som a finals del segle XVIII, una dona jove arriba a les Antilles, on el seu marit té una plantació de canya de sucre. L’opulència torbadora de l’illa, els tambors de les nits vodú, les cavalcades a pèl a les platges i la sensualitat dels cossos mig nus dels esclaus fascinen d’una manera extraordinària la jove europea. Posant en perill el bon nom i l’honor familiar, es deixa endur per la passió de l’amor i s’implica en les lluites anticolonials i per a l’abolició de l’esclavitud. El seu testimoni ens és llegat en El manuscrit de Port-Ébène, que arriba a les mans d’un editor francès dels nostres dies.

Quatre amics, dos nois i dues noies nascuts el 1920, creixen junts al barri obrer de la Barceloneta. Comencen a descobrir el món en un ambient humil i llibertari, i la proclamació de la República els obre un amplíssim horitzó de possibilitats, il·lusions i esperances. Però la Guerra Civil i la posterior repressió franquista ho estronquen tot. La vida de tots quatre i de les seves famílies queda marcada per l’impacte d’uns fets històrics que influeixen d’una manera especialment tràgica en la relació d’amor i d’amistat entre els dos nois, Germinal i David. El mateix Germinal, ja vell, narra la seva experiència escruixidora a un jove director de cinema que busca argument per fer una pel·lícula històrica. Reconstrucció vivíssima d’un període sovint mal explicat, Memòria d’uns ulls pintats és, per damunt de tot, una extraordinària història d’amor.

Barcelona, 1771. La jove Constança Clavé, de setze anys, deixa la llunyana ciutat de Lima després de la mort del seu pare, un diplomàtic al servei del virrei Manuel de Amat, per iniciar un llarg periple fins a Barcelona i reunir-se amb els seus avis. Duu paisatges, gustos i textures gravats a la memòria, i viatja amb la seva única herència: el quadern de receptes de qui va ser el seu primer mestre a la cort peruana, el xef Antoine Champel. A la ciutat, la Constança somia convertir-se en una gran cuinera, malgrat que la seva condició de dona li barrarà moltes portes. No obstant això, s’obrirà pas amb coratge i passió entre els carrers d’una Barcelona convulsa, movent-se entre els grups que criden a la revolució i aquells altres que freqüenten salons més refinats i exquisits; una esfera de poder on es mouen personatges fascinants, com el que va ser considerat el primer gastrònom de l’època, el baró de Maldà.